La terminologie médicale : d’obstacle pour la compréhension au pont d’accès à la connaissance par le biais des infographies

Auteurs-es

  • Laia Vidal Sabanés Universidad Pompeu Fabra y Universidad Nacional de Educación a Distancia
  • Rosa Estopá-Bagot Universitat Pompéu Fabra, Spain

DOI :

https://doi.org/10.17533/udea.mut.v18n1a10

Mots-clés :

Terminologie médicale, médecine graphique, infographies, langage clai

Résumé

La communication entre les professionnels de la santé et les patients et leurs proches n’est pas toujours aisée. Pour y remédier, on a assisté au cours des dernières décennies à la émergence d'initiatives visant à rapprocher le langage médical du public. Sous la direction de la médecine graphique, les infographies dans le domaine des soins de santé ont été présentées comme une ressource innovante pour les patients, facilitant la compréhension et améliorant la capacité d’apprentissage.

Cependant, l’un des principaux obstacles à cette communication est la terminologie qui, paradoxalement, contribue à la transmission des connaissances. Nous nous sommes donc fixés comme défi de rapprocher la terminologie médicale des patients au biais d’une infographie basée sur la terminologie. S’appuyant sur des postulats théoriques et méthodologiques de la théorie communicative de la terminologie, cette étude vise à proposer une méthodologie pour la création d’infographies pour les patients, axée sur le traitement de la terminologie, tout en fusionnant les étapes du travail terminologique et les étapes de l’élaboration d’infographies. Afin de valider cette méthodologie, nous prenons le domaine médical du cancer du sein comme étude de cas. L’infographie terminologique sur le traitement du cancer du sein qui en résulte est maintenant disponible en ligne, a déjà été testée et a obtenu une évaluation très positive en termes de compréhension terminologique. Cet article présente une contribution méthodologique qui peut être extrapolée à d’autres domaines. Il en résulte une ressource dont l’impact social est très clair : fournir aux patients des informations compréhensibles sur le cancer du sein, ce qui contribue à améliorer la qualité de vie des personnes et leur niveau de connaissances en matière de santé.

|Résumé
= 297 veces | PDF (ESPAÑOL (ESPAÑA))
= 278 veces| | EPUB (ESPAÑOL (ESPAÑA))
= 26 veces|

Téléchargements

Les données relatives au téléchargement ne sont pas encore disponibles.

Bibliographies de l'auteur-e

Laia Vidal Sabanés, Universidad Pompeu Fabra y Universidad Nacional de Educación a Distancia

Elle est titulaire d'un doctorat en traduction et sciences du langage de l'université Pompeu Fabra (UPF), avec une thèse qui a remporté le prix de la Société catalane de terminologie dans le cadre des prix Sant Jordi '22 de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) en 2021. Elle est titulaire d'un master en linguistique théorique et d'un diplôme en traduction et interprétation de l'UPF. Elle est actuellement chercheuse postdoctorale Margarita Salas 3⁄4 dans le cadre de l'appel à candidatures de l'UPF pour les subventions pour la mise à niveau du système universitaire espagnol et mène ses recherches dans l'équipe arText à l'Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED). Elle a enseigné dans plusieurs universités et est actuellement chargée de cours dans le cadre du master en technologies de l'information et de la communication pour l'enseignement et le traitement des langues à l'UNED. Ses principaux domaines de recherche sont la terminologie médicale, le langage clair, la communication professionnelle entre patients et professionnels de la santé, les infographies sur la santé et l'intelligence artificielle. Il est membre du groupe de recherche IULATERM (UPF). Il est membre du comité exécutif du Réseau ibéro-américain de terminologie (RITerm).

Rosa Estopá-Bagot, Universitat Pompéu Fabra, Spain

Professeur à l'université Pompeu Fabra (UPF) et directrice de la chaire Pompeu Fabra à l'UPF. Elle est titulaire d'une licence en philologie catalane de l'université de Barcelone, d'un master en orthophonie et sciences de l'audition de l'université autonome de Barcelone et d'un doctorat en linguistique de l'UPF. Chercheuse au sein du groupe IULATERM de l'Institut de linguistique appliquée (IULA) de l'UPF et responsable d'IULAMED. Elle coordonne le master en ligne en terminologie et participe au troisième cycle en sciences humaines et santé ainsi qu'à la matière Humanisme et médecine dans le cadre du diplôme de médecine de l'UPF. Elle est membre de l'Observatori de Neologia depuis sa création, où elle coordonne les Martes Neológico et le réseau des observatoires espagnols en Espagne, NEOROC. Il a supervisé plusieurs thèses de doctorat dans le domaine du langage et de la communication médicale. La terminologie médicale, la lexicographie d'apprentissage spécialisée, la néologie et la communication dans le domaine de la santé sont actuellement ses principaux centres d'intérêt en matière de recherche. Elle est vice-présidente de la Societat Catalana de Terminologia, une société affiliée à l'Institut d'Estudis Catalans, et membre du conseil d'administration de l'Asociación Española de Terminología.

Références

Abt-Sacks, A., Pablo-Hernando, S., Serrano-Aguilar, P., Fernández-Vega, E., y Martín Fernández, R. (2013). Necesidades de información y uso de Internet en pacientes con cáncer de mama en España. Gaceta Sanitaria, 27(3), 241-247. 10.1016/j.gaceta.2012.06.014.

Alcalde, I. (2015). Visualización de la información: de los datos al conocimiento. Universitat Oberta de Catalunya.

Anderson, J. E. y Rudd, R. E. (2014). La alfabetización para la salud en el entorno de hospitales y centros sanitarios. Girona: Documenta Universitaria.

Barrio-Cantalejo, I. M., Simón-Lorda, P., Melguizo, M., Escalona, I., Marijuán, M., y Hernando, P. (2008). Validación de la Escala INFLESZ para evaluar la legibilidad de los textos dirigidos a pacientes. Anales del Sistema Sanitario de Navarra, 31(2), 135-152.

Basagoiti, I. (coord.). (2012). Alfabetitzación en salut: de la información a la acción. València: Itaca. http://www.salupedia.org/alfabetizacion/.

Cabré, M. T. (1999). La terminología: representación y comunicación. Elementos para una teoría de base comunicativa y otros artículos. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra.

Cabré, M. T. (2003). El lenguaje científico desde la terminología. En B. Gutiérrez Rodilla (ed.), Aproximaciones al lenguaje de la ciencia, 19-52. Fundación Instituto Caste-llano y Leonés de la Lengua.

Cabré, M. T. y Nazar, R. (2011). Terminus: a Workstation for terminology and corpus management. Dins Institut Porphyre (ed.). Actes de la cinquième conférence TOTh - Annecy 26-27 mayo 2011: Institut Porphyre, 63-74.

Cabré, M. T., Domènech-Bagaria, O. y Estopà, R. (2018). La terminologia avui: termes, textos i aplicacions. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

Cabré, M. T., y Estopà, R. (2020). El análisis lingüístico: una herramienta para mejorar la comunicación médica. En Estopà, R. (coord.). Los informes médicos: estrategias lingüísticas para favorecer su comprensión. Buenos Aires (Argentina): Delhospital. 79-96. ISBN 978-987-8349-12-1.

Campillos-Llanos, L., Reinares, A., Puig, S., Valverde-Mateos, A. y Capllonch, A. (2022). Building a comparable corpus and a benchmark for Spanish medical text simplification Construcción de un corpus comparable y un recurso de referencia para la simplificación de textos médicos en español. Procesamiento de Lenguaje Natural, 69, 189-196.

Campillos-Llanos, L; Bartolomé, R. y Reinares, A. (2024). Enhancing the understanding of clinical trials with a sentence-level simplification dataset. Procesamiento del Lenguaje Natural, [S.l.], v. 72, 31-43. <http://journal.sepln.org/sepln/ojs/ojs/index.php/pln/article/view/6576/3976>

Campos, O. (2013). Procedimientos de desterminologización: traducción y redacción de guías para pacientes. Panace@ 14 (37), 48-52.

Campos, O. (2008). La desterminologización en las guías para pacientes. Fòrum de Recerca, 14, 350-359. ISSN-e 1139-5486

Català, J. (2019). Siempre que la ciencia precisa llegar a los demás se entiende muy bien con la infografía. Universitas Científica, 21(2), 52–57. https://revistas.upb.edu.co/index.php/ universitas/article/view/916/742.

Cobos López, I. (2019). Traducir para el paciente: acercamiento y adaptación como modalidad de traducción. Quaderns de Filologia: Estudis Lingüístics, 24, 211-228. doi: 10.7203/QF.24.16307.

Cobos López, I. (2021). La medicina gráfica como herramienta para la traducción y la adaptación de textos biosanitarios. Mutatis Mutandis. Revista Latinoamericana De Traducción, 14(2), 397–426. https://doi.org/10.17533/udea.mut.v14n2a06

Cortés, M. (2017). Recordem el 80% del que veiem i fem. [Article]. Recuperat el 17 de juny del 2020 des de https://www.viaempresa.cat/opi-nio/recordem-80-veiem-emojis_51187_102.html.

Da Cunha, I. y Escobar, M. Á. (2021). Recomendaciones sobre lenguaje claro en español en el ámbito jurídico-administrativo: análisis y clasificación. Pragmalingüística, 29, 129-148. ISSN 1133-682X

Davis, T., Williams, M., Marin, E., Parker, R. y Glass, J. (2002). Health Literacy and Cancer Communication. CA: A Cancer Journal for Clinicians, 52.

Domènech Bagaria, O., Estopà, R. y Vidal-Sabanés, L. (2020). La comprensión de los informes médicos. En Estopà, R. (coord.). Los informes médicos: estrategias lingüísticas para favorecer su comprensión. Buenos Aires: Delhospital Ediciones. ISBN 978-987-8349-12-1.

Dunlap, J. C., y Lowenthal, P. (2016). Getting graphic about infographics: design lessons learned from popular infographics. Journal of Visual Literacy, 35, 42-59. DOI:10. 1080/1051144X.2016.1205832.

Ebrahimabadi, M., Rezaei, K., Moini, A., Fournier, A. y Abedi, A. (2018). Infographics or video; which one is more effective in asthmatic patients’ health? A randomized clinical trial. Journal of Asthma, 56, 1306-1313.

Escudero-Carretero, M. J., Sánchez-Gómez S., González-Pérez R., Sanz-Amores R., Prieto-Rodríguez M. A., y Fernández de la Mota, E. (2013). Elaboración y validación de un documento informativo sobre adeno-amigdalectomía para pacientes. Anales del Sistema Sanitario de Navarra, 36(1), 21-33.

Estopà, R. (coord.) (2020). Los informes médicos: estrategias lingüísticas para favorecer su comprensión. Buenos Aires (Argentina): Delhospital. ISBN: 978-987-8349-12-1.

Estopà, R. y Montané, M. A. (2020). Terminology in medical reports: Textual parameters and their lexical indicators that hinder patient understanding. Terminology, 26, 213-236. https://doi.org/10.1075/term.00051.est.

Estopà, R. y Armayones, M. (2021). Metodología JUNTS de creación de Webapps para el abordaje de barreras en la comunicación médico-paciente: el caso de la aplicación COMJuntos en el ámbito de las enfermedades raras. Teknokultura. Revista de Cultura Digital y Movimientos Sociales, 2, 157-65.

Estopà, R. y Vidal-Sabanés, L. (2022)."Infografías terminológicas sobre la covid-19 para niños y adolescentes". Dins Estopà (coord.). El coronavirus és verd! Imaginaris de pandèmia. La construcció d'un discurs científic en la població infantil i juvenil a través dels mots. ISBN 978-84-19506-40-5. Octaedro.

Estopà, R. (coord.) (2023). Diccionari il·lustrat de Medicina per a principiants. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Gambarte, M. L., Osornio A. L., Martinez, M., Reynoso, G., Luna, D. y de Quiros, F. G. (2007). A practical approach to advanced terminology services in health information systems. Studies in Health Technology and Informatics, 129(1), 621-625. PMID: 17911791.

García Izquierdo, I. y Muñoz Miquel, A. (2015). Los folletos de información oncológica en contextos hospitalarios: la perspectiva de pacientes y profesionales sanitarios. Panace@: Revista de Medicina, Lenguaje y Traducción 16 (42), 225-231.

García Palacios, J. (2000). La terminología en los diccionarios académicos del nuevo siglo. En Kyoto University of Foreign Studies (ed.). Siglo XXI y el mundo de habla hispana. Kyoto: Kyoto University of Foreign Studies, 15-39.

Gebre, E. (2018). Learning with Multiple Representations: Infographics as Cognitive Tools for Authentic Learning in Science Literacy. Canadian Journal of Learning and Technology / La revue canadienne de l’apprentissage et de la technologie, 44(1). https://www.learntechlib.org/p/183623/.

Gómez-Zúñiga, B., Pulido Moyano, R., Pousada Fernández, M., García Oliva, A. y Armayones Ruiz, M. (2019).The experience of parents of children with rare diseases when communicating with healthcare professionals: towards an integrative theory of trust. Orphanet J. Rare Dis. 14, 159.

González-Pacanowski, T. y Medina, P. (2009). Comunicación online en el sector salud. Valor de la infografía. Profesional De La Información, 18, 413-420. https://doi.org/10.3145/epi.2009.jul.08.

Graham, C. (2012). Emerging Practice and Research in Blended Learning. En Moore, M. G., y Diehl, W. C. (eds.). Handbook of Distance Education. Abingdon (Regne Unit): Routledge. 10.4324/9780203803738.ch21

Hayes, E., Dua, R., Yeung, E., y Fan, K. (2018). Patient understanding of commonly used oral medicine terminology. British Dental Journal, 223(11), 842-845. DOI: 10.1038/sj.bdj.2017.991.

International Plain Language Federation. 2024. (en línea). Plain Language definitions. https://www.iplfederation.org/plain-language/

Institute of Medicine (2014). Implications of Health Literacy for Public Health: Workshop Summary. Washington: The National Academies Press. https://doi.org/10.17226/18756.

Jänich, A. (2023). Exploring Automatic Synonym Generation for Lexical Simplification of Swedish Electronic Health Record. Linköping University, Department of Health, Medicine and Caring Sciences [Tesis de Máster]. https://www.diva-portal.org/smash/get/diva2:1764506/FULLTEXT01.pdf

Jiménez, A., y Ruiz, J. (2014). Estàndards i pràctiques en la comunicació escrita per a la salut. En Suñer, R., i Santiñà, M. (eds.). Alfabetització per a la salut: estàndards i recomanacions per als professionals de la salut. Girona: Documenta Universitaria, 55-70.

Lalanda, M. (2019a). Qué es Medicina Gráfica. Medicina Gráfica. El papel de los cómics, las novelas gráficas y las ilustraciones en el mundo sanitario. https://medicinagrafica.blog/que-es-medicina-grafica/

Lalanda, M. (2019b). El cómic como herramienta en el mundo sanitario. Clínica, 27, 56-64. https://revistas.uva.es/index.php/clinica/article/view/3083.

López-Rodríguez, C., Faber, P., y Sánchez, M. (2006). Terminología basada en el conocimiento para la traducción y la divulgación médicas: el caso de ONCOTERM. Panace@, 7(24), 228-240

Lorente Casafont, M., Estopà, R. y Vidal-Sabanés, L. (2020). Adequació de recursos terminològics per a usuaris avançats: el cas de les comunitats de pacients de la sanitat. En Conceição, M. C., i Zanola, M. T. (orgs.). Terminologia e mediação linguística: métodos, práticas e atividades. Faro: Universidade do Algarve. http://dx.doi.org/10.34623/bybf-fh80.

Mayor, B. (2013): La historieta como instrumento para la divulgación médico-sanitaria: Aspectos pragmalingüísticos. Translation Journal, 17(2). http://translationjournal.net/journal/64historietas.htm>.

Mayor, B. (2016). El cómic como recurso didáctico en los estudios de Medicina. Barcelona: Fundació Dr. Antoni Esteve. https://www.raco.cat/index.php/QuadernsFDAE/article/view/317104.

Mayor, B. (2020). La utilidad del cómic para la formación de traductores médicos. Revista CTPCBA del Colegio de Traductores Públicos de la Ciudad de Buenos Aires, 14, 22-26. https://www.traductores.org.ar/wp-content/uploads/2020/04/Rev_145.pdf.

Mazzarato, R. (2024). Five “translation” strategies to 20 adapt technical content for lay audiences. Medical Writing, 33(1), 20-25.

Montalt, V., y Shuttleworth M. (2012). Research in translation and knowledge mediation in medical and healthcare settings, Linguistica Antverpiensia. New Series – Themes in Translation Studies, 11, 9-29.

Montolío, E. y Tascón M. (2020). El derecho a entender. La comunicación clara, la mejor defensa de la ciudadanía. Prodigioso Volcán, Catarata.

Muñoz del Bosque, J. (2017). El uso de infografías en temas de salud. http://www.uic.edu.mx/uso-infografias-temas- salud/#prettyPhoto

Navarro, F. (2013). Medicina y terminología: maridaje natural. Terminàlia, 46-48. https://revistes.iec.cat/index.php/Terminalia/article/view/67229/pdf_429

Organización Mundial de la Salud (5 agosto 2024). Alfabetización en materia de salud. https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/health-literacy

Organización Panamericana de la Salud (2022). Cáncer de mama. https://www.paho.org/es/temas/cancer-mama

Palmucci, D. (2017). Las infografías, nuevos espacios de lectura para el discurso científico-pedagógico. Discurso i Sociedad, 11(2), 262–288.

Peix, M. (2024). Bronquiolitis en la UCIP. Guía para padres y madres. Universidad Internacional de Andalucía. https://www.marinapeix.com/guia-bronquiolitis-ucip

Rivera, P. E. (2019). Infografías de salud publicadas por organizaciones y autoridades sanitarias en la red social Pinterest. Revista de Investigación en Tecnologías de la Información, 7(13), 92-100. https://www.riti.es/ojs2018/inicio/index.php/riti/ article/view/155

Rudd, R. E., Groene, O. R., y Navarro-Rubio, M. D. (2013). On health literacy and health outcomes: background, impact, and future directions. Revista de calidad asistencial: Órgano de la Sociedad Española de Calidad Asistencial, 28(3), 188-192. https://doi.org/10.1016/j.cali.2013.03.003.

Rudd, R. E., Kaphingst, K., Colton, T., Gregoire, J., y Hyde, J. (2004). Rewriting public health information in plain language. Journal of Health Communication, 9, 195-206.

Safeer, R. S., y Keenan, J. (2005). Health literacy: the gap between physicians and patients. American family physician, 72(3), 463–468. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16100861.

Santamaría, I. (2024). Neotermed: un proyecto inclusivo sobre salud reproductiva. En X Reunión Internacional de la Red Temática «Lengua y Ciencia. Universitat Rovira i Virigili, junio 2024. Tarragona.

Sanz-Lorente, M., y Castejón-Bolea, R. (2018). Infografías en las ciencias de la salud: aplicación al cuidado domiciliario. Hosp Domic., 2(2), 67-78.

Silva, I., Vargas-Ferreira, L., Marques de Sá-Ciabattari, A. C., Pires-Bellei, L., Machado-Saraiva, J. y Barros-Costa, M. (2016). Capacidad de comunicación: fundamental para comprender la consulta médica. FEM. Revista de la Fundación Educación Médica, 19(4), 187-191.

Smiciklas, M. (2012). The power of infographics: Using pictures to communicate and connect with your audiences. Pearson Education, Indianapolis. http://kenanaonline.com/files/0093/93684/The%20power%20of%20Infographics.pdf.

Stableford, S. y Mettger, W. (2007). Plain Language: A Strategic Response to the Health Literacy Challenge. Journal of Public Health Policy, 28(1), 71-93.

Tariman, J. D., Doorenbos, A., Schepp, K. G., Singhal, S., y Berry, D. L. (2014). Information Needs Priorities in Patients Diagnosed With Cancer: A Systematic Review. Journal of the Advanced Practitioner in Oncology, 5(2), 115-122.

Valero-Sancho, J. L. (2001). La infografía. Técnicas, análisis y usos periodísticos. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

Vidal-Sabanés, L., y Estopà, R. (2020). La terminologia que utilitzen les pacients de càncer de mama: una anàlisi descriptiva. Terminàlia, 21, 7-18. DOI: 10.2436/20.2503.01.144.

Vidal-Sabanés, L. (coord.) (2022). Vocabulari multilingüe de càncer de mama per a pacients. Barcelona: IULA, Universitat Pompeu Fabra, Sèrie Materials, 14. https://repositori2.upf.edu/55478/

Vidal-Sabanés y da Cunha, I. (en prensa, 2025). “AI as a resource for the clarification of medical terminology: an analysis of its advantages and limitations”. Computational Terminology Special Issue – Terminology, 31(1).

Vidal-Sabanés, L. (2021). “La terminologia en els textos mèdics per a pacients: el cas d’una comunitat virtual de dones amb càncer de mama”. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. [Tesis doctoral]. https://www.tdx.cat/handle/10803/672627

Publié-e

2025-03-13

Comment citer

Vidal Sabanés, L., & Estopá-Bagot, R. (2025). La terminologie médicale : d’obstacle pour la compréhension au pont d’accès à la connaissance par le biais des infographies. Mutatis Mutandis. Revista Latinoamericana De Traducción, 18(1), 182–208. https://doi.org/10.17533/udea.mut.v18n1a10