Marqueurs conversationnels dans l’interprétation dans les services publiques : Une question d’omissions et d’additions

Auteurs-es

DOI :

https://doi.org/10.17533/udea.ikala.v22n03a02

Mots-clés :

marqueurs conversationnels, interprétation dans les services publics, médiation interculturelle, marqueurs discursifs

Résumé

Selon Wang (2013, p. 130), les marqueurs conversationnels sont des éléments lin-guistiques qui accomplissent une double fonction, informative et interactive. Dans cette dernière on les utilise pour traiter l’interaction entre les participants de la conversation, dans la transition entre des thèmes traités et dans la manifestation d’attitudes du sujet parlant, entre autres. C’est pour cela qu’ils jouent un rôle important dans toute conversation orale. Cependant: que se passe-t-il avec les marqueurs conversationnels quand la conversation orale est possible grâce à l’interprétation ? Dans la recherche en interprétation dans les services publics, l’étude des marqueurs conversationnels a été plutôt anecdotique et, à de rares exceptions près, dans le domaine judiciaire,  nous savons peu de chose concernant le traitement que reçoivent ce type de marqueurs du discours dans cette pratique. Cet article présente l’étude d’une conversation interprétée par une interprète médiatrice dans les services publics dans la combinaison chinois-catalan, enregistrée et transcrite ensuite verbatim pour en faciliter l’analyse. Les résultats reflètent l’omission de tous les marqueurs conversationnels qu’avaient employés les interlocutrices primaires (une professeur d’éducation secondaire et la mère d’un élève chinois), ainsi que l’ajout, de la part de l’interprète média-trice, des marqueurs conversationnels qui n’étaient pas apparus dans les messages originaux. Pour conclure, nous réfléchissons aux possibles implications de ces résultats et à la valeur prospective de la présente étude.

|Résumé
= 475 veces | PDF (ESPAÑOL (ESPAÑA))
= 251 veces|

Téléchargements

Les données relatives au téléchargement ne sont pas encore disponibles.

Biographie de l'auteur-e

Mireia Vargas-Urpi, Universitat Pompeu Fabra

Profesora visitante, Departamento de Traducción y Ciencias del Lenguaje

Références

Blas Arroyo, José Luis. (1995). La interjección como marcador discursivo: el caso de “eh”. Anuario de Lingüística Hispánica, XI, 81-117. Recuperado de: http://hdl.handle.net/10234/80908

CRIT, grupo (ed.) (2014). La práctica de la mediación interlingüística e intercultural en el ámbito sanitario. Granada: Comares.

Friedman-Rhodes, Elisabeth, y Hale, Sandra. (2010). Teaching Medical Students to work with Interpreters. JoSTrans, 10, 121-144. Recuperado de: http://www.jostrans.org/issue14/art_friedman.pdf

Gallai, Fabrizio. (2013). Understanding discourse markers in interpreter-mediated police interviews (Tesis doctoral), University of

Salford. Recuperado de: http://usir.salford.ac.uk/30671/

García-Beyaert, Sofía. (2013). Código deontológico: principios éticos y pautas de buenas prácticas para la interpretación en los servicios públicos y el ámbito comunitario. Recuperado de: http://www.l-in-k.org/Codigo_deontologico_ISPC.pdf

García-Beyaert, Sofía; Bancroft, Marjory A.; Allen, Katharine; Carriero-Contreras, Giovanna, y Socarrás-Estrada, Denis. (2015). Ethics and Standards for the Community Interpreter. An International Training Tool. En Marjory A. Bancroft (ed.), The Community Interpreter: An International Textbook. Columbia, Maryland: Culture and Language Press.

García-Beyaert, Sofía; Serrano Pons, Jordi. (2009). Recursos para superar las barreras lingüístico-culturales en los servicios de salud. En J. Morera; A. Alonso y H. Huerga (eds.) Manual de atención al inmigrante. Madrid, Ergón. Recuperado de: http://www.l-in-k.org/Garcia-Beyaert-2009-Recursos-para-superar-barreras-ling-cult-en-salud.pdf

González, Montserrat. (1998). Bé i bueno. Apunts sobre l’ús dels marcadors discursius. En L. Payrató et al. (eds.). Oral-ment. Estudis de variació funcional, 1-4. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

González, Montserrat. (2001). Els marcadors pragmàtics compostos en el relat oral anglès i català. Caplletra, 30, 73-94. Recuperado de: http://www.raco.cat/index.php/Caplletra/article/view/285363/373262

González, Montserrat. (2005). Pragmatic markers and discourse coherence in English and Catalan oral narrative. Discourse Studies, 7(1), 53-86.

Hale, Sandra. (1999). Interpreters’ treatment of discourse markers in courtroom questions. Forensic Linguistics, 6(1), 57-82.

Martín Peris, Ernesto. (dir.) (2007). Diccionario de términos clave de ELE. Centro Virtual Cervantes. Recuperado de: http://cvc.cervantes.es/Ensenanza/biblioteca_ele/diccio_ele/default.htm

Martín Zorraquino, María Antonia y Montolío, Estrella. (1998). Los marcadores del discurso. Teoría y análisis, Madrid: Arco Libros.

Martín Zorraquino, María Antonia y Portolés, José. (1999). Los marcadores del discurso. En I. Bosque y V. Demonte (dirs.), Gramática descriptiva de la lengua española, capítulo 64. Madrid: Espasa Calpe.

Obis Monné, Aina. (2014). Inicidencia de la interacción entre aprendices en el aprendizaje de los marcadores discursivos en el ámbito académico universitario. Revista electrònica de lingüística aplicada, 1, 133-156.

Ortega Olivares, Jenaro. (1985). Apéndices modalizadores en español: los «comprobativos». En J. Montoya Martínez y J. Paredes Núñez (eds.). Estudios románicos dedicados al prof. Andrés Soria

Ortega, 239-255. Granada: Universidad de Granada.

Payrató, Lluís. (2016). Estudis de pragmàtica i anàlisi del discurs sobre la llengua catalana: un repàs de l’etapa 1997-2012. Estudis Romànics, 38, 55-88.

Pöchhacker, Franz. (2015). Routledge Encyclopedia of Interpreting Studies. Abingdon: Routledge.

Portolés, José. (1998). Marcadores del discurso, Barcelona: Ariel.

Rovira-Esteva, Sara. (2010). Lengua y escritura chinas. Mitos y realidades. Barcelona: Edicions Bellaterra.

Schiffrin, Deborah. (1987). Discourse markers. Cambridge: Cambridge University Press.

Sperber, Dan y Wilson, Deirdre. (1986). Relevance: Communication and Cognition. Oxford: Wiley-Blackwell.

Vargas-Urpi, Mireia. (2012). State of the Art in Community Interpreting Research. Mapping the main research topics. Babel, 58(1), 50-72.

Vargas-Urpi, Mireia. (2013). ISP y/o mediación intercultural: la realidad de los profesionales que trabajan en el contexto catalán. Cuadernos de Aldeeu, 25, 131-164. Recuperado de: http://aldeeu.org/cuadernos/index.php/CALDEEEU/article/view/38

Wadensjö, Cecilia. (1998). Interpreting as interaction. London: Longman.

Wang, Yi-Chen. (2013). Los marcadores conversacionales en el subtitulado del español al chino: análisis de La mala educación y Volver de Pedro Almodóvar (Tesis doctoral). Universitat Autònoma de Barcelona. Recuperado de: http://hdl.handle.net/10803/125655

Téléchargements

Publié-e

2017-10-11

Comment citer

Vargas-Urpi, M. (2017). Marqueurs conversationnels dans l’interprétation dans les services publiques : Une question d’omissions et d’additions. Íkala, Revista De Lenguaje Y Cultura, 22(3), 387–403. https://doi.org/10.17533/udea.ikala.v22n03a02

Numéro

Rubrique

Rapports de Recherche