*Clasificación de textos especializados a partir de su terminología
DOI :
https://doi.org/10.17533/udea.ikala.2687Mots-clés :
textes spécialisés, terminologie, linguistique textuelle, unités terminologiques, communication spécialisée.Résumé
Cet article classe des textes en niveaux de spécialisation selon la typologie linguistique des unités terminologiques et de leur densité dans le texte spécialisé. C'est pourquoi nous revenons sur certains concepts fondamentaux de la linguistique textuelle dans le cadre de la communication spécialisée (texte général et texte spécialisé), afin d'établir les différences de registres communicatifs. Nous revoyons également la notion d'unité terminologique dans le cadre de la Théorie Communicative de la Terminologie (TCT). En ce qui concerne le matériel empirique, nous travaillons à partir d'un corpus textuel sur la question du génome humain du point de vue des niveaux de spécialisation. Nous proposons également une brève présentation du traitement de texte informatique pour en extraire et y détecter la terminologie, et grâce à l'utilisation d'un programme statistique, nous présentons les résultats discriminatoires pour la classification de textes en niveaux de spécialisation.
Reçu: 19-11-07 / Accepté: 01-03-08
Comment citer cet article:
Guantiva Acosta, R.; Cabre Castellvi, M. T. & Castella Lidon, J. M. (2008). Clasificación de textos especializados a partir de su terminología. Íkala. 13(1), pp.15-39.
Téléchargements
Références
Arntz, R. y Picth, H. (1995). Introducción a la terminología. [Traducción al español deA. Irazazábal et al.]. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Pirámide, Biblioteca del libro.
Bach, C., Saurí, R., Vivaldi, J. y Cabré, M.T. (1997). El corpus de l'IULA: descripció. [El corpus del IULA: descripción]. Sèrie de Informes, 17. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, Institut Universitari de Lingüística Aplicada.
Beaugrande, R. y Dressler, W. (1997). Introducción a la lingüística del texto. [Traducción al español de S. Bonilla]. Barcelona: Ariel.
Bernárdez, E. (1982). Introducción a la lingüística del texto. Madrid: Espasa-Calpe.
Biber, D. (1993). Representativeness in Corpus Design. En: Literary & Linguistic Computing 8 (4), 243-257. UK: Oxford University Press.
Bwananet (s. f.). Herramienta de consulta general para la interrogación del Corpus Tècnic del IULA. Bwananet. Recuperado 1.º de diciembre, 2007, de http://bwananet.iula.upf.edu
Cabré, M.T. (1999). La terminología. Representación y comunicación. Elementos para una teoría de base comunicativa y otros artículos. (Sèrie Monografies 3). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra / Institut Universitari de Lingüística Aplicada.
Cabré, M.T. (2002). Terminologie et linguistique: La théorie des portes. En Terminologies nouvelles. Terminologie et diversité
culturelle 21, 10-15. En R. Folguerà (Trad.), Terminología y lingüística: la teoría de las puertas. Estudios de Lingüística Española, 16. Recuperado 8 de abril, 2006, de http://elies.rediris.es/elies16/Cabre.html
Cabré, M.T. (2003). Theories of terminology. Their description, prescription and explanation. En Terminology, 9 (2), 163-200.
Cabré, M. T. y Bach, C. (2004). El Corpus Tècnic del IULA: corpus textual especializado plurilingüe. En PANACE@ V, 16, 173-176. Recuperado 5 de noviembre, 2006 (actualizado 24 de marzo, 2008) de http://www.medtrad.org/panacea/PanaceaPDFs/Panacea16_Junio2004.pdf
Cabré, M. T y Estopà, R. (2005). Unidades de conocimiento especializado: caracterización y tipología. En Cabré, M. T.y Bach, C. (Eds.), Coneixement, llenguatge i discurs especialitzat.[Conocimiento, lenguaje y discurso especializado]. Sèrie Monografies 7. (pp.78-83). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, Institut Universitari de Lingüística Aplicada.
Cantos, P. (2000). Investigating type-token regression and its potential for automated text discrimination. En: Cantos, P. y Sánchez, A. (Eds.), Corpus-based Research in English Language and Linguistics (pp. 71-92). Monográfico. Cuadernos de Filología Inglesa. Murcia: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Murcia.
Castellà, J. M. (1992). De la frase al text. Teories de l'ús lingüístic. [De la frase al texto. Teorías del uso lingüístico]. (pp. 49-53). Barcelona: Empúries.
Castellà, J. M. (2002). La complexitat lingüística en el discurs oral i escrit: densitat lèxica, composició oracional i connexió textual. [La complejidad lingüística en el discurso oral y escrito: densidad léxica, composición oracional y conexión textual]. Tesis doctoral. Universitat Pompeu Fabra. Recuperado 16 de julio, 2007 de http://www.tdx.cesca.es/TDX-0311102-134928/index.html
Ciapuscio, G. (1994). Tipos textuales. Buenos Aires: Oficina de Publicaciones Ciclo Básico Común, Universidad de Buenos Aires.
Ciapuscio, G. (2003). Textos especializados y terminología. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra.
Eggins, S. y Martin, J.R. (2000). Géneros y registros del discurso. En Van Dijk, T. A. (Ed.) El texto como estructura y como proceso. Estudios del discurso: Introducción multidisciplinaria (pp. 335-370). Barcelona: Gedisa / SAP.
Guantiva, R. (2005). Terminología y variación vertical: clasificación de textos en niveles de especialización a partir del análisis del tipo y de la densidad de las unidades terminológica. Proyecto de tesis doctoral no publicado, Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, España.
Halliday, M. (1994). El lenguaje como semiótica social. La interpretación social del lenguaje y del significado [Traducción al español de Fondo de Cultura Económica, México]. Colombia: Fondo de Cultura Económica.
Hoffmann, L. (1998a). Característiques dels llenguatges d'especialitat. (Trad., al catalán) [Características de los lenguajes de especialidad]. En Brumme, J. (Ed.), Llenguatges d'especialitat. Selecció de textos. [Lenguajes de especialidad. Selección de textos] (pp.21-69) Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada.
Hoffmann, L. (1998b). Conceptes bàsics de la lingüística dels llenguatges d'especialitat. (Trad., al catalán), [Conceptos básicos de la lingüística de los lenguajes de especialidad]. En Brumme, J. (Ed.), Llenguatges d'especialitat. Selecció de textos. [Lenguajes de especialidad. Selección de textos] (pp.71-78). Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada.
Kocourek, R. (1982). La langue française de la technique et de la science. Vers une linguistique de la langue savante. Wiesbaden: Oscar Brandstetter.
Martín, P. (2003). Análisis contrastivo de los componentes estructurales y gramaticales de los resúmenes de los artículos científicos. Revista Española de Lingüística (RIEL), 33 (1), 153-183.
Sager, J. C. (1993). Curso práctico sobre el procesamiento de la terminología. Madrid: Pirámide.
Schröder, H. (1991). Linguistic and text-theoretical research on languages for special purposes. A thematic and bibliographical guide. En Schröder, H. (Ed.), Subject-oriented Texts. Languages for Special Purposes and Text Theory (pp. 1-49). Berlin-New York: De Gruyter / Walter.
Statgraphics Plus, versión 5.1. (2002). Edición en español CD-ROM. EE.UU.: M & INC.
Statgraphics. El programa Statgraphics. [Versión electrónica] Recuperado 15 de noviembre, 2004 de http://www.etsii.upm.es/ingor/estadistica/docencia/prac2000/prac2001.pdf
Statgraphics Plus. Clásico de los programas estadísticos en castellano. Addlink. Recuperado 17 de noviembre, 2006 de http://www.addlink.es/productos.asp?pid=138.
Statgraphics. Tutorial (s. f.). ¿Como puede ayudarte STATGRAPHICS PLUS en tus investigaciones, cálculos e informes? Statgraphics. Recuperado 10 de noviembre, 2006 de http://www. statgraphics.net/Recursos/CPASPICI.htm#Indice
Van Dijk, T.A. (1980). Estructuras y funciones del discurso. Una introducción a la lingüística del texto y a los estudios del discurso. (pp.9-17). Madrid: Siglo XXI.
Van Dijk, T.A. (1989). La ciencia del texto. [Traducción al español de Hunzinger, S.]. (pp.13-30). Barcelona: Paidós Ibérica.
Van Dijk, T.A. (1993). Texto y contexto, semántica y pragmática del discurso. [Traducción al español de Moyano, J.]. (pp. 29-46). Madrid: Cátedra-Lingüística.
Vivaldi, J. (2003a). Sistema de extracción de candidatos a términos YATE. Manual de utilización (1.ª versión). Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra.
Vivaldi, J. (2003b). Sistema de reconocimiento de términos MERCEDES. Manual de utilización (2.ª versión). Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra.
Wüster, E. (1998). Introducción a la teoría general de la terminología y a la lexicografía terminológica. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra.
Yzaguirre, L. de. (1996). Ingeniería lingüística y terminología. En Terminómetro. Monográfico: La Terminología en España (pp. 69-71). París: Unión Latina-IULA.
Téléchargements
Publié-e
Comment citer
Numéro
Rubrique
Licence
(c) Tous droits réservés Íkala, Revista de Lenguaje y Cultura 2008
![Licence Creative Commons](http://i.creativecommons.org/l/by-nc-sa/4.0/88x31.png)
Cette œuvre est sous licence Creative Commons Attribution - Pas d'Utilisation Commerciale - Partage dans les Mêmes Conditions 4.0 International.